The Ministers of Pastime és un grup de músics especialitzat en la pràctica històricament informada, centrat en la interpretació de repertori dels segles XVII i XVIII.
Deu el seu nom a una expressió amb la qual l'ambaixador de França a la cort d'Enric VIII descriu la recerca de músics al continent europeu. Com a resultat d'aquesta recerca, el Rei va aconseguir atreure, entre d’altres, un grup de músics de corda que provenien del nord d'Itàlia, tot i que és possible que els seus orígens es trobessin realment en l'exili de la península Ibèrica. Així, va quedar establert el primer grup d'instruments de la família del violí documentat a Anglaterra, que d'una banda recollia tradicions instrumentals cristal·litzades en els països mediterranis, i d'altra sembrava el germen d'una institució musical de rellevància creixent, el ressò de la qual arribaria a tot el continent europeu.
The Ministers of Pastime busca reflectir aquesta realitat que parla de la riquesa de les influències culturals a Europa. Per això la seva proposta té com a eix principal la música per a consort de violins i la seva evolució, així com la importància d'aquests instruments en altres gèneres musicals posteriors.
“The King [...] now gives himself up to amusement, going to play every night upon the Thames, with harps, chanters and all kind of music and pastime. He evidently delights now in painting and embroidery, having sent men to France, Flanders, Italy and elsewhere for masters of this art, and also for musicians and other ministers of pastime.”